Curiositats sobre l'Hotel Sacher

Per a moltes persones l'hotel Sacher de Viena és sinònim de luxe, de bon gust, i d'una de les millors cartes gastronòmiques de la capital austriaca. Però si preguntes a un vienès per aquest majestuós establiment hoteler, et respondrà que hauria de formar part de la llista del Patrimoni de la Humanitat. Aquesta és la relació que l'hotel Sacher manté amb la història de la ciutat, a més de ser testimoni dels esdeveniments de la història europea, des de la seva fundació.

Història de l'hotel Sacher

L'hotel Sacher de Viena va ser fundat l'any 1876 per Eduard Sacher, amb la intenció d'oferir a l'exigent públic de Viena un lloc de primer nivell, així com un lloc de trobada per personalitats del món de la política, de l'art i de la cultura.

La direcció de l'hotel passaria a mans de la seva dona, al morir Eduard, Anna Maria Fuchs de forta personalitat i temperament, la qual aportaria un lideratge ferm i molt conservador.

D'Anna Maria Fuchs, la propietat de l'hotel Sacher passaria a mans de Hans Gürtler i de la família Siller l'any 1934, famosos hotelers que s'encarregarien de llançar el nom de l'hotel Sacher fins al que és actualment. Una de les primeres mesures que prendrien va ser la d'obrir la venda del famós pastís Sacher a l'exterior. Fins a aquest moment no es podia gaudir d'aquesta meravella de la rebosteria si un no està allotjat a l'hotel.

La Segona Guerra Mundial va suposar una dura prova per a l'entitat, ja que la propietat de l'hotel va passar de mà en mà de les tropes russes a les britàniques. No seria fins a sis anys més tard que les famílies Gürtler i Siller recuperarien el control, començant de nou a gaudir de la seva antiga esplendor al Sacher.

A partir de llavors el prestigi de l'empresa Sacher ha anat en augment, així com les inversions de la companyia. Destaca la incorporació el 1988 de l'hotel Österreichischer Hof de Salzburg, el qual es convertiria en l'Hotel Sacher Salzburg l'any 2000.

Actualment, el grup format en el si de la marca Hotel Sacher és una corporació sòlida que s'ha estès pel món la seva idea del bon servei, així com la qualitat del seu producte més conegut, el pastís Sacher, de la qual es fabriquen anualment més de 360.000 unitats a l'any.

Curiositats sobre l'hotel Sacher

Un secret de gairebé 200 anys

L'autèntica recepta del pastís que es comercialitza arreu del món es manté gelosament guardada des de 1932. Molts professionals de la rebosteria s'han acostat a ella, però ningú ha aconseguit igualar el característic sabor d'aquesta magistral fórmula, la qual no només incorpora els ingredients necessaris, sinó també les condicions idònies d'humitat i temperatura. El procés es compon de 34 passos, seguits fidelment en cada elaboració. Se sap que de mitjana se separen manualment entre 5.000 i 8.000 ous, una quantitat que arriba a 21.000, en èpoques nadalenques. Aquest secret està en mans d'un reduït grup de persones, entre les quals es troben la família propietària, el cap de rebosteria i el gerent de l'hotel.

Invent d'un aprenent

La creació del pastís, marca de l'hotel Sacher, va sorgir d'un jove de 16 anys, Franz Sacher, a qui se li va encarregar, per ordre directa del príncep Klemens Wenzel von Metternich, crear unes postres noves que pogués delectar a un selecte grup de convidats, per aquesta mateixa nit. La frase literal amb la qual va transmetre a l'ordre, expliquen, va ser: "unes postres de què no m'hagi d'avergonyir". A l'estar absent el responsable de cuina, el jove aprenent es va llançar a completar tan delicada missió, amb un èxit més que evident.

Un pastís solidari

Des de 2009 es fabrica una edició limitada de 1.000 unitats, en la qual les caixes de fusta són dissenyades per artistes de renom internacional. Cada un d'aquests dissenys es guarda a la Col·lecció d'Artistes Sacher. Els ingressos generats per la seva venda són destinats a una causa solidària, elegida cada any.

Allotjament de personalitats de tot el món

Com no podia ser d'altra manera, a les seves habitacions s'han allotjat algunes de les personalitats més rellevants de la història contemporània. Entre ells destaquen John F. Kennedy, Thomas Mann, Arthur Schnitzler, Ernest Hemingway, Jean Coctaeu o Isabel Allende. Però, estant enclavat a Viena, la capital de la música, la col·lecció de directors i compositors no para d'augmentar. Per citar als més coneguts, tenim entre els seus incondicionals a Luciano Pavarotti, Plácido Domingo i Josep Carreras, o els mestres Leonard Bernstein i Herbert von Karajan.

Inspiració d'escriptors

Molts escriptors han recalat a l'hotel Sacher, i han aprofitat la seva estada per treballar en les seves obres. El cas més conegut és el de Graham Greene, qui va escriure tot el guió d'una de les pel·lícules més importants de l'època de postguerra, la qual es desenvolupa precisament a la ciutat de Viena: "EL tercer home", dirigida el 1949 per Carol Reed, i protagonitzada pel gran Orson Welles. De fet, el hall de l'hotel Sacher apareix en la pel·lícula.

Una propietària peculiar

Eduard Sacher deixaria l'hotel, a la seva mort, en mans de la seva esposa Anna Maria Fuchs. Aquesta dona, antiga treballadora de l'hotel i filla de carnissers, va aportar una direcció nova i revolucionària per a l'època. Mentre fumava uns característics purs (en els inicis de segle XX, tota una raresa), va mantenir un lideratge ferm. Va implantar, per exemple, el costum de servir dones soles al seu restaurant, cosa inèdita a la Viena de l'època. A la seva mort, la qual es produiria a la seva habitació de mateix hotel, milers de vienesos van anar a presentar el seu condol.

Un hotel familiar

L'hotel Sacher és un dels pocs hotels de luxe del món que manté la propietat en mans d'una família. Ha estat capaç d'evitar la tendència, cada vegada més estesa, d'integrar-se en alguna de les grans cadenes hoteleres. Això li ha permès seguir mantenint una gestió de tan alt nivell, tot i el pas dels anys. Després de la mort d'Anna Sacher, l'hotel seria reflotat per Hans Gürtler i per la família Siller. La família Gürtler segueix sent l'única propietària de l'hotel, des que els Siller van abandonar la direcció, el 1962.

Un hotel remodelat

Per tal d'oferir el millor servei a la seva distingida clientela, l'hotel es va embarcar en una profunda reforma, la qual es va allargar durant diversos anys, finalitzant-se el 2012. El disseny del nou hotel va estar en mans del prestigiós dissenyador francès Pierre-Yves Rochon , responsable d'alguns memorables establiments hotelers com el Shangri-La Hotel, o alguns dels més emblemàtics de les cadenes Four Seasons o Waldorf Astoria