Curiositats de Viena. Especial Exposició Universal de 1873

El pròxim 2023 Viena celebrarà els 150 anys de la seva exposició universal, celebrada el 1873. A Àustria Vacances, per celebrar-ho, fem aquest article amb les curiositats més interessant d’aquest fet històric que va canviar la història de la capital d’Àustria.

Impacte de l’Exposició

Viena va ser l’amfitriona de la 5a exposició Universal feta al món, i la tercera ciutat a fer-ne una, després de Londres (1851 i 1962) i París (1855 i 1867). Hi va haver 53.000 expositors de 35 països diferents en tota la fira, que va celebrar-se de l’1 de maig al 2 de novembre de 1873. Hi havia 194 pavellons de diferents temàtiques, i per una persona, recórrer-los tots caminant hauria set una empresa que hauria necessitat 40 dies. Un dels més importants era el de les màquines, que feia 800 metres de longitud i amb 40.000 m² per exposar.

En total, van construir-se 116.342 m² —necessitant 5.000 treballadors— en pavellons, edificis i obres urbanes. Tots dirigits a la indústria, l’agricultura i la cultura. Ara bé, tota aquesta inversió va suposar un dèficit de gairebé 15 milions de florins. Econòmicament, va ser un desastre, però va afavorir el desenvolupament de la ciutat i el seu impacte ha anat molt més enllà de les pèrdues instantànies, de fet, avui en dia encara es noten els efectes d’aquest fet: l’obertura al turisme, la millora de la qualitat de vida dels seus ciutadans… Aspectes que comentarem a continuació.

La zona d'exposicions de Viena el 7 de març del 1873. 2 mesos abans de l'inici de l'Exposició.

El Rotunde

El Rotunde va ser l’edifici més icònic de tota l’exposició, va caure a causa d’un gran incendi l’any 1937. La seva cúpula feia 108 metres de diàmetre, cap edifici fins llavors s’havia acostat a aquesta mida. A dins, la seva superfície arribava als 8.000 metres quadrats. Va ser l'edifici central de l'Exposició.

El Rotunde en construcció durant l'any 1873.

Obertura al turisme

La ciutat, llavors capital de l’imperi Austrohungarès, va patir grans canvis durant els anys anteriors a l’exposició; l’emperador Francesc Josep I volia que la capital es posés a l’altura de les altres metròpolis del continent, i això exigia eixamplar la ciutat, travessar els murs que fins llavors havien impedit el seu creixement. El canvi més significatiu, doncs, que va canviar tot el pla de la ciutat, va ser la construcció de l’avinguda Ringstraße, on van aixecar-se multitud d’hotels i restaurants, donant a entendre la política oberta i cosmopolita que Viena i l’imperi Austrohungarès adoptava. De fet, encara hi ha locals que avui en dia segueixen donant servei i que van inaugurar-se durant aquesta època, com el cafè Landtmann, l’Hotel Imperial i el palau Hansen Kempinski de Schottenring.  

L'avinguda Ringstrasse en l'actualitat.

Qualitat de vida des de 1873

Però ens quedaríem curts si ens limitéssim a definir l’impacte de l’Exposició com una revolució del turisme. Ho va ser en tota la urbanitat de Viena en general. Un impacte encara present avui en dia, i que és responsable de la gran qualitat de vida que ofereix la ciutat, considerada una de les millors del món en aquest aspecte. Durant aquesta època va construir-se l’aqüeducte I. Wiener Hochquellenleitung, de capital importància, ja que va permetre que Viena es subministrés amb aigua vinguda directa dels Alps.

Les zones verdes són un altre factor que fa que a Viena s’hi visqui tan bé. La conservació d’aquests espais és hereva d’un moviment social del mateix 1873, que va impedir que es destruís el bosc de Viena. Uns especuladors van pretendre edificar moltes més cases de les necessàries, destrossant tota la zona verda de Viena. Un moviment ecològic nascut dins la mateixa ciutadania va permetre frenar aquesta barbàrie. Gràcies a aquest acte, la ciutat encara manté espais on es pot respirar tranquil·litat i relaxar-se. Aquí us deixem un vídeo que explica com Viena es manté verda i natural.

Una pastisseria centenària

La classe de Viena va més enllà de la música i l’art, i un bon exemple d’això es troba en la seva gastronomia. L’exposició del 1873 va encarregar-se de mostrar la qualitat d’aquesta i, avui en dia, locals que llavors foren signe dels millors menjars, avui ho segueixen sent. La pastisseria Gerstner, una de les més exclusives de la ciutat i del país, va ser l’encarregada, durant els temps de l’exposició, de les postres reials i imperials.

Taulell a l'interior de la confiteria Gerstner.

Viena i el Japó

L’exposició del 1873 també va estar marcada per l’obertura del Japó al mercat occidental. El país va presentar la seva cara més moderna davant de tot el món: des de la seva arquitectura, amb els seus jardins i les seves volades, fins la seva alimentació; la soja, un dels aliments amb més volum de comerç avui en dia arreu del món, va ser presentada pels nipons a la fira de 1873, fet que marcaria un canvi de rumb en els mercats internacionals.

Una exposició al Weltmuseum de Viena commemorant la presentació del Japó a Europa en l'Exposició de 1873.

La nova Viena del segle XXI

Durant els últims anys, aquesta gran ciutat ha patit canvis profunds: des de les remodelacions de totes les seves estacions de tren al voltant del 2010, fins a l’aparició del nou districte Seestadt Aspern, que és un dels punts urbans d’Europa i el món amb un desenvolupament tecnològic i sostenible més avançat, pensant en un futur d’emissions zero. Aquí podeu veure com llueix aquest modern districte.