El Musikverein: L'edifici del Concert d'Any Nou de Viena

Al Musikverein es troba l'elegant sala en la qual, cada any, té lloc l'esdeveniment més esperat del calendari de concerts de música clàssica: la Sala Daurada. En ella, cada primer de gener l'Orquestra Filharmònica de Viena interpreta un repertori únic, curosament escollit, sota la batuta de director escollit pels mateixos músics que la formen. Durant els més de 83 anys d'història, la Sala Daurada del Musikverein ha vist desfilar per l'atri a alguns dels més famosos directors, tots ells amb una projecció a escala mundial. Així, batutes com les de Herbert von Karajan, Daniel Barenboim, o Claudio Abbado han acceptat el repte de dirigir el concert més vist del món.

El Wiener Musikverein

Historia del Musikverein

L'edifici va ser inaugurat el 1870, després de més de tres anys de construcció. Des del moment de la seva inauguració, el Musikverein va cridar l'atenció dels vienesos, rebent una excel·lent acollida. Com molts dels edificis de la nova Viena, va comptar amb el suport de l'emperador Francesc Josep d'Habsburg, qui va impulsar la construcció de la Ringstrasse, fent d'aquesta avinguda un dels eixos de la política urbanística de la nova capital.

L'emperador va donar un espai situat davant de la Karlskirche, destinat a substituir l'antic edifici de l'acadèmia musical Gesellschaft der Musikfreunde.
Els arquitectes seleccionats per presentar les seves propostes per a un dels edificis més destacats de la Ringstrasse, van presentar els seus projectes, resultant guanyador el de Theophil Hansen. Aquest arquitecte va apostar per un disseny inspirat en l'antiguitat clàssica, influït per la seva educació a la ciutat d'Atenes. Aquesta aportació hel·lenística també s'aprecia en la decoració dels interiors, amb les columnes jòniques o les muses que adornen la sala Daureu, o el sostre de la Brahms-Saal.

Les sales del Musikverein

El Musikverein és un edifici complex. A més de la Sala Daurada, a l'edifici hi ha lloc per altres sales de concerts, com ara la sala per a música de cambra (coneguda com la Brahms-Saal des de 1937), el aforament és d'unes 600 persones. O la Gottfried von Einem Saal, una sala auxiliar de l'anterior. En pisos inferiors al Musikverein acull quatre sales més petites (els aforaments oscil·len entre les 70 i les 380 places), espais idonis per a esdeveniments de format més reduït, com recitals, conferències o presentacions.

Les institucions allotjades al Musikverein

Des dels inicis d'aquest centre cultural, el Musikverein va acollir una de les escoles musicals més importants del món, l'Acadèmia de Música de la Gesellschaft der Musikfreunde. Van ser alumnes d'ella compositors com Gustav Mahler, i professors com Anton Bruckner.

També es troba la biblioteca d'aquesta acadèmia, que reuneix una de les principals col·leccions del món amb manuscrits de músics que han passat per la capital austríaca: Mozart, Haydn, Mahler, els Strauss (pare i fill), o Beethoven van deixar a la biblioteca del Gesellschaft der Musikfreunde moltes de les seves obres originals o primeres edicions d'elles.

Altres institucions són l'editorial musical Universal Edition, el fabricant de pianos Bösendorfer o la Societat Coral Masculina de Viena.

La decoració de la Sala Daurada

Quan els visitants entren a la Sala Daurada, la impressió que reben és la d'una estructura impecablement construïda i d'enorme bellesa. La perfecció de l'acústica es percep des que un camina pel passadís central cap al seu seient. Les converses d'altres persones o el so dels seus passos s'amorteixen d'una manera que crida l'atenció. No en va està entre les tres sales amb millor acústica del món, juntament amb el Symphony Hall de Boston, i el Concertgebouw d'Amsterdam.

En el següent vídeo s'aprecien algunes de les tècniques utilitzades en la construcció, per aconseguir aquesta immillorable sonoritat de la Sala Daurada

La sala té 48,80 m de longitud, 19,10 m d'amplada i 17,75 m d'alçada. El seu aforament és de 1744 seients i unes 300 places de peu.

Des del mateix dia de la seva inauguració, la premsa va dispensar una immillorable acollida a aquest temple de la música. Entre molts altres comentaris, publicats en els diaris de l'època, citarem el següent: "Per molt altes que siguin les expectatives, van ser superades per la primera impressió de la sala, que és única en termes de bellesa arquitectònica i esplendor elegant".

Al sostre poden contemplar les belles pintures de l'artista August Eisenmenger. S'hi representen les nou muses amb Apol·lo al capdavant, contrastant amb el daurat que impera en tota la sala i que acabaria per posar el nom amb el qual la coneixem.

En seure's al seient, un pot recórrer amb la vista les bellíssimes escultures blanques que descansen sobre els les portes dels balcons i sobre l'òrgan, així com les cariàtides de la planta baixa, de Franz Melnitzky, totes elles inspirades en què es trobaven a l'Acròpolis d'Atenes.