Quina estació d’esquí d’Àustria té més neu garantida?

Cada tardor rebem la mateixa trucada. Algú té una setmana marcada al calendari —les festes, un pont, les vacances dels nens— i vol reservar, però no s’atreveix. La pregunta sempre acaba sent la mateixa: “I si hi anem i no hi ha neu?”.

A Àustria aquesta pregunta té una resposta millor que a gairebé cap altre país alpí, perquè Àustria té cinc glaceres esquiables només al Tirol i unes quantes més repartides per Salzburg, Caríntia i Estíria. El que passa és que també té desenes d’estacions a 800 metres, i d’aquí que la diferència entre encertar-la i no encertar-la sigui tan gran. En aquest article us expliquem què vol dir de debò “neu garantida”, quines estacions austríaques l’ofereixen i quina encaixa amb les vostres dates i el vostre nivell.

Si ja ho teniu clar i només voleu la part còmoda, mireu els nostres viatges d’esquí a Àustria: hotel, forfet i trasllats resolts, i nosaltres al telèfon si alguna cosa es torça.

Què vol dir realment “neu garantida”

Convé aterrar l’expressió, perquè als fullets s’usa amb molta alegria. Una estació és segura en neu quan pot oferir el seu domini complet i practicable durant tota la temporada, vingui l’hivern bo o dolent. No és una promesa de temps perfecte: és una qüestió de probabilitat, i aquesta probabilitat depèn de quatre coses.

L’altitud és la primera. Per damunt dels 2.500 metres la neu que cau s’hi queda; per sota dels 1.500, una setmana de föhn se la pot endur sencera. La glacera és la segona: una base de gel permanent sosté la neu i allarga la temporada pels dos extrems. L’orientació és la tercera, i explica per què dues estacions a la mateixa cota no es comporten igual: els vessants nord conserven la neu setmanes més. I la quarta és la innivació artificial, que a Àustria és de les més desenvolupades del món i que serveix, sobretot, per assegurar els enllaços i el retorn al poble.

Hi ha un cinquè factor que a Àustria pesa més que a Suïssa i que gairebé ningú no explica: la forma de la vall. Hi ha estacions situades en un coll o en una cubeta on la neu s’acumula i no se’n va, i que per això funcionen molt millor del que la seva altitud faria pensar. Obertauern n’és l’exemple de manual.

La resposta curta depèn de què pregunteu

No hi ha una sola estació guanyadora, i qui us digui el contrari està simplificant. Hi ha tres respostes diferents segons què us importi:

La que no tanca mai és Hintertux. És l’única estació d’Àustria oberta els 365 dies de l’any.

La més alta és Pitztal. La seva glacera arriba als 3.440 metres, el punt esquiable més alt del Tirol.

La que combina millor garantia i viatge és la glacera de Stubai. És el domini glaciar més gran d’Àustria, és a mitja hora d’Innsbruck i permet muntar una setmana sencera que no depengui només de les pistes.

Anem per parts.

La glacera de Stubai: garantia amb una vall al darrere

La glacera de Stubai puja fins als 3.210 metres i té uns 64 quilòmetres de pistes, la superfície esquiable sobre glacera més gran d’Àustria. La temporada va d’octubre a maig, set mesos llargs en què la neu no és tema de conversa.

El que la fa diferent d’altres glaceres no és la neu, que la tenen totes, sinó el que hi ha a sota. La vall de Stubai baixa des de la glacera fins a Neustift i Fulpmes amb tres estacions més —Schlick 2000, Elfer i Serles—, pobles que funcionen a l’hivern i una carretera de trenta quilòmetres fins a Innsbruck. Això vol dir que un mal dia de vent en cota alta no us espatlla la setmana, i que qui no esquia té on anar. Ho expliquem amb detall a l’article sobre què fer a la vall de Stubai.

Nosaltres l’oferim en dos formats: esquiar a la vall de Stubai en vuit dies, que és el que recomanem si és el vostre primer viatge als Alps austríacs, i la versió de cinc dies per a un pont.

Hintertux: els 365 dies

La glacera d’Hintertux, al fons de la vall del Ziller, és l’única estació d’Àustria que no tanca cap dia de l’any. Va dels 1.750 als 3.250 metres i té uns 60 quilòmetres de pistes sobre gel, amb un desnivell continu que poques estacions glaceres poden oferir.

És on van els equips nacionals a entrenar a l’agost, i això ja diu prou. Si les vostres dates són de les difícils —finals d’octubre, principis de novembre, maig, o directament estiu— Hintertux és la resposta i no hi ha gaire més a discutir. A ple hivern, a més, es connecta amb la resta del Zillertal, que és una de les zones amb més quilòmetres d’Àustria.

Pitztal, Sölden i Kaunertal: l’alta cota de l’Ötztal

Les altres tres glaceres tiroleses són al mateix racó del país, la vall de l’Ötztal i les seves veïnes, i funcionen com un bloc.

Pitztal és la més alta de totes: el Hinterer Brunnenkogel arriba als 3.440 metres i s’hi puja amb un funicular que va per dins de la muntanya. Són només uns 22 quilòmetres de pistes, així que no és una destinació per a una setmana sencera, però és l’assegurança de vida de la tardor i de la primavera.

Sölden és el contrari: un domini gran, dels més animats d’Àustria, amb dues glaceres —Rettenbach i Tiefenbach— entre els 2.675 i els 3.250 metres unides per un túnel, i un poble que no dorm. Si busqueu quilòmetres i ambient a més de neu segura, és l’opció evident de l’Ötztal.

Kaunertal és la més tranquil·la i la més alta de base: pràcticament tot el domini és per damunt dels 2.750 metres. No té poble al peu i és una estació de les d’anar a esquiar i poca cosa més, però per això mateix és on hi ha menys gent al novembre.

Innsbruck: dormir en una ciutat i esquiar en una glacera

Aquesta és, per a nosaltres, la millor idea de tot l’article i la que menys gent coneix.

Amb el SKI plus CITY Pass Stubai Innsbruck —un únic forfet— s’accedeix a dotze estacions, entre elles la glacera de Stubai i Kühtai, que amb els seus 2.020 metres és l’estació d’esquí més alta d’Àustria en cota de poble. En total, uns 265 quilòmetres de pistes i més de cent remuntadors. I es dorm a Innsbruck, una ciutat universitària de debò, amb el casc antic, els museus i els restaurants, a menys d’una hora de totes elles.

És la solució per a dues situacions molt concretes: quan al grup no tothom esquia, i quan voleu garantia de neu però no us ve de gust passar una setmana en un poble de dos-cents habitants. Tenim el viatge en vuit dies i en cinc, i al blog expliquem com funciona la zona a esquiar a Àustria: Innsbruck.

Sense glacera, però igual de segures

No cal gel permanent per no fallar. Hi ha tres estacions austríaques que any rere any surten a les llistes de neu garantida sense tenir glacera:

Obertauern, a Salzburg, entre els 1.630 i els 2.313 metres. És l’exemple del cinquè factor de què parlàvem: és en un coll que actua literalment com una cubeta on la neu s’acumula, i per això obre al novembre i aguanta fins al maig amb cotes que en un altre lloc no donarien per a tant. Els cent quilòmetres de pistes formen un circuit circular al voltant del poble, així que es pot fer la volta sencera i tornar a la porta de l’hotel.

Obergurgl-Hochgurgl, a l’Ötztal, va dels 1.800 als 3.080 metres i el poble és a 1.930 metres, el més alt d’Àustria amb parròquia pròpia. Són uns 110 quilòmetres i la temporada arriba fins a finals d’abril. L’anomenen el diamant dels Alps i és una estació cara, però de les que no decebren.

Ischgl, entre els 1.377 i els 2.872 metres, té 239 quilòmetres i una fama de festa que de vegades tapa l’evident: la major part del domini és per damunt dels 2.000 metres i la neu aguanta molt bé fins a l’abril.

Comparativa: les estacions austríaques més segures en neu

Xifres aproximades i subjectes a la temporada. Les dates d’obertura i tancament les confirma cada estació a la tardor.

I Kitzbühel, doncs?

És la pregunta que arriba sempre, i mereix una resposta honesta: Kitzbühel no és l’estació on anar si l’única cosa que us importa és la garantia de neu. El domini va dels 800 als 2.000 metres i això, al mapa d’aquest article, és cota baixa.

Ara bé, hi ha matisos que no es poden passar per alt. Kitzbühel té 234 quilòmetres de pistes —dels més grans d’Àustria— i 119 amb innivació artificial, a més d’un sistema de conservació de neu de l’any anterior que li permet obrir un sector ja a l’octubre i arribar fins al maig. És, de fet, l’única estació no glacera d’Àustria que ho fa.

I té el que a les glaceres els falta: un poble medieval preciós, la cursa de descens més famosa del món i un ambient que cap estació d’alta cota no pot imitar. La nostra recomanació és simple: si aneu a Kitzbühel, aneu-hi de gener a mitjan març, que és quan la garantia és alta, i no al novembre ni a l’abril. Amb aquestes dates, esquiar a Kitzbühel és un dels viatges més rodons que es poden fer als Alps.

Quan anar-hi per no jugar-vos-la

L’altitud resol la meitat del problema; el calendari, l’altra meitat.

Octubre i novembre. Glaceres i poca cosa més. Hintertux, Pitztal, Sölden, Stubai i Kaunertal obren; la resta va apurant. És quan la diferència entre una estació glacera i una que no ho és es nota més.

De mitjan desembre a mitjan març. Temporada plena a tot el país. Gairebé qualsevol estació austríaca per damunt dels 1.700 metres funciona bé, i podeu triar per ambient, per preu o per paisatge en comptes de per seguretat de neu.

De mitjan març a l’abril. Neu excel·lent en cota alta i sol que ja escalfa, que és la combinació preferida de molta gent. Tornen a manar les glaceres, Obergurgl i Obertauern. Les estacions baixes comencen a patir a partir del migdia.

Del maig endavant. Hintertux, i amb sort Stubai i Pitztal els primers dies. Poca cosa més.

Com triar segons qui viatja

Si no heu esquiat mai, la vall de Stubai o Innsbruck. En tots dos casos les pistes d’iniciació són en cota alta i hi ha alguna cosa a fer els dies que no sortiu.

Si viatgeu amb nens, Innsbruck o Kitzbühel a ple hivern. Amb nens, la distància entre l’hotel i les pistes i el que hi ha per a les tardes pesa més que vint quilòmetres de domini.

Si esquieu bé i voleu quilòmetres, Sölden, Ischgl o Kitzbühel. Els tres passen dels 200 quilòmetres sumant enllaços.

Si les vostres dates no es poden moure i són de les difícils, Hintertux. Sense discussió.

Si hi aneu amb gent que no esquia, Innsbruck. És l’única de la llista on qui no esquia té una ciutat sencera esperant-lo.

Per a una panoràmica més àmplia, en el seu dia vam preparar les 10 millors estacions d’esquí d’Àustria, i si és el vostre primer viatge al país convé llegir abans les nostres recomanacions per esquiar a Àustria.

El que nosaltres us diríem per telèfon

Resumit en tres frases: per no fallar mai, Hintertux. Per no fallar i a més tenir un viatge complet, la vall de Stubai. Per no fallar i que qui no esquia també gaudeixi, Innsbruck.

I un advertiment que fem sempre: la neu garantida és una condició necessària, no suficient. Un viatge d’esquí surt bé quan l’hotel és on ha de ser, quan el forfet no us obliga a fer cua el primer dia i quan algú contesta el telèfon si el tren s’endarrereix. D’això ens ocupem des del 1953, i és la part que no surt en cap taula d’altituds.

Ens expliqueu quines dates teniu i amb qui viatgeu? Us diem amb franquesa quina estació us convé —encara que sigui una que no venem— i us muntem el viatge sencer si us encaixa.